Bloc

Possible exempció a l´IRPF de les prestacions per maternitat
11.21.2016 Fiscal

Una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de data 6 de juliol de 2016 ha declarat que la prestació per maternitat que abona la Seguretat Social està exempta de l'IRPF. La decisió contradiu el criteri de l'Agència Tributària. L'efecte de la sentència es circumscriu al cas en litigi i no genera jurisprudència, però obre la porta a que les contribuents que han cobrat la prestació per maternitat des del 2012 reclamin la devolució de l'IRPF.

Quan una treballadora dóna a llum té dret a 16 setmanes de baixa, que pot compartir en part amb el pare. Durant aquest període, la Seguretat Social és qui abona el sou mitjançant la prestació de maternitat, que equival a la base de cotització. L'Agència Tributària sempre ha defensat que aquesta ajuda ha de tributar en l'IRPF com un rendiment del treball. Una postura que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid acaba de tombar en una recent sentència. En ella, el TSJ considera que la prestació per maternitat entra dins de les rendes exemptes que contempla la llei de l'IRPF.
 

La polèmica no és nova i va tenir el seu moment àlgid el 2013, quan l'Agència Tributària es va veure obligada a emetre una nota informativa negant l'exempció fiscal de la prestació per maternitat. Un sms que es va fer viral instava els contribuents a reclamar la devolució de l'IRPF aplicat sobre les prestacions per maternitat, el que va elevar la petició de rectificacions i va obligar a Hisenda a reafirmar el seu criteri a través d'un comunicat.
El conflicte va quedar sense més ressò. Fins ara, quan el TSJ de Madrid ha donat la raó a una contribuent que va sol·licitar la devolució de 3.135 euros que va pagar en concepte d'IRPF en rebre una prestació per maternitat de 11.679 euros. L'efecte de la sentència es limita al cas concret del litigi, és a dir, no genera jurisprudència ni obliga a l'Agència Tributària a modificar el criteri. Hisenda seguirà negant l'exempció. No obstant això, sense dubtes, eleva les possibilitats d'èxit dels contribuents que reclamin la devolució.

Tenint en compte els terminis de prescripció, els contribuents que van cobrar des de gener de 2012 prestacions per maternitat poden presentar davant l'Agència Tributària una rectificació d'autoliquidació de l'IRPF en la qual sol·liciten la devolució del que tributat per la prestació de maternitat. Hisenda denegarà probablement la petició, el que obligaria al contribuent a acudir al Tribunal Econòmic Administratiu i, posteriorment, al Tribunal Superior de Justícia de la seva comunitat; en definitiva, el procés no és senzill ni automàtic. De fet, la sentència del TSJ de Madrid resol una sol·licitud de rectificació que va ser denegada per l'Agència Tributària a 2014.

Les contribuents que han estat mares aquest any o ho seran en el futur és preferible o millor dit, aconsellable, que segueixin el criteri d'Hisenda i tributin per la prestació per maternitat, encara què, posteriorment, tenen l'opció de sol·licitar la devolució de l'IRPF i iniciar la via administrativa o judicial. Actuant així, s’evita la sanció que Hisenda s'imposaria en el cas que directament no es tributi per l'ajuda.


La Seguretat Social destina cada any al voltant de 1.600 milions en prestacions per maternitat i Hisenda ingressa en concepte d'IRPF al voltant de 256 milions. L'impacte de tornar l'IRPF abonat per aquest ajut des de 2012 i fins 2016 podria arribar als 1.300 milions i beneficiar més d'un milió de contribuents. Es tracta d'un exercici teòric, però il·lustra la importància que tindria que la interpretació del TSJ de Madrid prevalgués i s'estengués.

D'altra banda, el permís de paternitat, que actualment ascendeix a quinze dies, també encaixaria dins de l'àmbit de l'exempció fiscal que defensa la sentència.
 

El conflicte neix de la interpretació de dos paràgrafs de l'article 7, lletra h, de la llei de l'IRPF. "(...) Igualment estaran exemptes les altres prestacions públiques per naixement, part o adopció múltiple, adopció, fills a càrrec i orfandat", indica la norma. I afegeix: "També estaran exemptes les prestacions públiques per maternitat percebudes de les comunitats autònomes o entitats locals". Hisenda interpreta que aquest últim paràgraf "determina una clara diferenciació" en el sentit que només declara exemptes les prestacions per maternitat autonòmiques i locals. En canvi, el TSJ de Madrid assenyala que la prestació per maternitat que abona la Seguretat Social ha d'estar "forçosament" en l'àmbit de l'exempció general i que el paràgraf en què es fa referència a comunitats i ens locals simplement amplia el benefici fiscal i en cap cas actua com a restricció.

La al.ludida recent sentència conclou què el legislador sembla que ha volgut incloure en l'exempció no només les prestacions per maternitat percebudes de les comunitats autònomes o entitats locals, com s'aprecia l'examen de l'exposició de motius de la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals , administratives i d'ordre social, que va introduir l'esmentada exempció en la Llei 40/1998 de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i va passar al Reial Decret Legislatiu 3/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. En aquesta exposició de motius s'expressa: "En l'impost sobre la renda de les persones físiques, en primer lloc, s'estableix l'exempció de les prestacions públiques percebudes per naixement, part múltiple, adopció, maternitat i fill a càrrec, entre les quals s'inclouen les prestacions econòmiques per naixement de fill i per part múltiple que preveu el Reial Decret Llei 112000, de 14 de gener, ... ". Del text contingut en la referida exposició de motius es desprèn que l'exempció que s'estableix comprèn la prestació de maternitat i no només les de naixement, part múltiple, adopció i fill a càrrec, ja que es refereix expressament a la prestació per maternitat i no sembla pretendre que el seu abast es limiti a les concedides per les comunitats autònomes o entitats locals, sinó que tracta d'establir l'exempció de totes les prestacions per maternitat, sense distinció de l'òrgan públic de què es perceben, el que condueix a estimar que el paràgraf segon tracta d'estendre l'abast del primer paràgraf a les percebudes de les comunitats autònomes o entitats locals, però ja considerant incloses les prestacions de maternitat en el primer paràgraf.


 

© Copyright 2011 ATT assessors   |   C/ Barcelona, 69 - 71 · 25600 Balaguer (La Noguera) · Tel 973 443 505 · Fax 973 443 622   |   Avís legal   |   Protecció de dades